dissabte, de novembre 28, 2009
Rafael Garcia, "la Caixa" i la crisi
Josep Rull analitza Terrassa
dissabte, de març 28, 2009
Martí Saballs i la nova economia
El periodista bisbalenc Martí Saballs, subdirector de la delegació de Barcelona del diari econòmic Expansión, ens va donar la seva visió sobre el canvi de paradigma econòmic. Va ser caut i alhora optimista respecte el canvi de cicle actual, amb una constant crítica constructiva sobre els nostres governants., especialment l'executiu de Zapatero, pel retard en les seves mesures. I també sobre la gran influència dels bancs i les caixes d'estalvi. davant la caiguda de la construcció i l'automoció, amb el tancament del crèdit a famílies i empreses. Tot i l'augment de l'atur i la paral·lització del consumisme, Saballs està convençut que l'economia està preparada per remuntar en els propers anys, tot i el trencament tan ràpid que s'ha produït en la nostra societat. Els canvis de consum són inevitables i les últims reflexions les ha elaborat en un llibre que ja és a punt de presentar. Va deixar clar que tot i les experiències professionals que ha tingut a l'estranger encara li queda pendent analitzar el directe el gran canvi que evidenciarà l'Àsia, que qualifica com "el continent del futur".
divendres, de febrer 20, 2009
Carina Mejías i la crisi del PP
Les eleccions de Galícia i el País Basc seran clau per determinar el lideratge del polític gallec i veure'm si el descurs que pregona el periodista de COPE, Federico Jiménez Losantos, acaba sortir-se'n amb la seva. Hi ha massa especulacions de futur després de l'era Aznar i la sensació és que la polèmica interna ha d'acabar explotant. Mentrestant, a Catalunya, l'entrada a la direcció d'Alícia Sánchez Camacho ha provocat que Mejías perdi pes al partit i al Parlament, moment que, tot i les circumstàncies personals, analitza amb fredor i amb l'esperança d'esperar un canvi.
divendres, de febrer 06, 2009
Javi Salamero i el bon moment del Girona FC
divendres, de novembre 07, 2008
López Tena, sempre combatiu

dilluns, de maig 26, 2008
La cursa d'Oriol Pujol

Oriol Pujol és un aficionat de les curses de fons i, com si adoptés la mateixa mentalitat a la política, ara intenta superar un esglaó més, després de l'arribada al nucli dur de Convergència. Com si, ara, es trobés al quilòmetre 25 de la seva marató política. De moment, té cada vegada més pes en un partit que intenta estructurar-se a l'oposició a causa de les aliances de les esquerres, que li han tornat a demostrar que amb les victòries electorals no n'hi ha prou per governar. Per aquest motiu, no són temps fàcils per a Convergència, després del llegat de l'expresident Pujol i el viatge de coalició amb Unió. Un bipartidisme que, a l'oposició, pateix les diferències i les fa públiques.
Oriol Pujol és l'únic fill de l'expresident que es dedica a la política i això té un preu. És evident que li aporta un plus, però també l'inconvenient de ser sempre comparat. Intenta combinar el seny i la rauxa amb la visió de qui ha de planificar amb calma el present i el futur del partit al costat d'Artur Mas. I tot i ser a l'oposició, té la sensació que el partit passa un filtratge i que no cal accelerar-se amb trencaments innecessaris. Però les ànsies de voler governar queden paleses quan evoca la figura de Jordi Pujol. Admet els errors i les virtuts del passat més recent i es posa com a fita les properes eleccions del país per veure si, a la tercera, va la vençuda. És l'objectiu i la ratlla final de la cursa per després aturar-se i valorar els nous reptes personals. Mentrestant, hi haurà els obstacles de ser a l'oposició, cohesionar el lideratge de Mas, gestionar els pactes amb Unió i vetllar pel Nou Estatut.
Girona, 9 de maig de 2008
dissabte, de març 15, 2008
L'independent López Tena
López Tena pretén sacsejar i ho aconsegueix perquè arrisca i d'aquesta manera pot arribar amb més facilitat a l'interlocutor. És crític amb la política i amb la justícia i aquesta visió transversal li permet abonar-se encara més en la raó. Té confiança i fe en Catalunya. I té ganes d'avançar per la dreta als partits polítics catalans que per culpa del poder d'un Estat i l'establishment econòmic moltes vegades no poden fer ni un pas perquè l'autodeterminació progressi al nostre país. La prova que referents com López Tena tene discurs és que cada vegada hi ha més plataformes independents que agrupen i mouen als ciutadans.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)