dilluns, de maig 26, 2008

La cursa d'Oriol Pujol


Oriol Pujol és un aficionat de les curses de fons i, com si adoptés la mateixa mentalitat a la política, ara intenta superar un esglaó més, després de l'arribada al nucli dur de Convergència. Com si, ara, es trobés al quilòmetre 25 de la seva marató política. De moment, té cada vegada més pes en un partit que intenta estructurar-se a l'oposició a causa de les aliances de les esquerres, que li han tornat a demostrar que amb les victòries electorals no n'hi ha prou per governar. Per aquest motiu, no són temps fàcils per a Convergència, després del llegat de l'expresident Pujol i el viatge de coalició amb Unió. Un bipartidisme que, a l'oposició, pateix les diferències i les fa públiques.

Oriol Pujol és l'únic fill de l'expresident que es dedica a la política i això té un preu. És evident que li aporta un plus, però també l'inconvenient de ser sempre comparat. Intenta combinar el seny i la rauxa amb la visió de qui ha de planificar amb calma el present i el futur del partit al costat d'Artur Mas. I tot i ser a l'oposició, té la sensació que el partit passa un filtratge i que no cal accelerar-se amb trencaments innecessaris. Però les ànsies de voler governar queden paleses quan evoca la figura de Jordi Pujol. Admet els errors i les virtuts del passat més recent i es posa com a fita les properes eleccions del país per veure si, a la tercera, va la vençuda. És l'objectiu i la ratlla final de la cursa per després aturar-se i valorar els nous reptes personals. Mentrestant, hi haurà els obstacles de ser a l'oposició, cohesionar el lideratge de Mas, gestionar els pactes amb Unió i vetllar pel Nou Estatut.

Girona, 9 de maig de 2008