Josep Sánchez Llibre: futbol i política

El diputat al Congrés de CiU Josep Sánchez Llibre ve acompanyat d'un amic de Tarragona a la nostra trobada. Tots dos es mostren afables: el convidat Sánchez Llibre es mostra un cert prudent al principi de la vetllada però a mida que es trenca el gel es deixa anar i utitlitzem el tòpic del futbol i concretament l'Espanyol per anar entrant en calor. Sánchez Llibre demana saber si hi ha algun periodista del Diari de Girona però per la seva tranquil·litat en les nostres trobades no hi ha cap representant d'aquest mitjà. El polític d'Unió admet que aquest any l'Espanyol haurà de patir però una vegada més confia en la salvació. El seu germà en Dani, com era d'esperar, rep tots els elogis per part del seu germà que parla obertament de Lara Bosch, Lotina, Valverde, Tamudo, De la Peña... Té el detall de convidar-nos a tots a veure un dia un partit de l'Espanyol a la llotja de Montjuïc i li agafem la paraula. Sens dubte!

I respecte les eleccions del dia 1, Sánchez Llibre es mostra esperançat i confiat que CiU obtindrà un bon resultat perquè així ho diuen les "enquestes internes" del partit. Sap que Convergència necessita Unió per tornar a ser el partit de l'era Pujol i lloa la tasca del seu cap Duran Lleida i les "figures amb perfils de consellers i conselleres" que té el seu partit en cas d'una victòria que permeti governar en solitari i amb acords puntuals amb el PP i ERC. O fins i tot el PSC. Precisament, Sánchez Llibre va ser un dels conductors de l'apropament de CiU amb el PP en l'era Aznar i acaba de publicar el llibre Les veritats de l'Estatut.

Per cert, vam acabar més aviat del compte perquè l'endemà el convidat havia de ser avi. Tal com així va ser. Felicitats pel nét i per fer un nou soci de l'Espanyol. El diputat Àlex Sáez, del PSC, va venir al final del sopar a saludar Sánchez Llibre per la seva amistat i per la seva concidència perica.

Girona, 20 d'octubre de 2006

Joaquim Coello deixa el llistó alt

El president del Port de Barcelona, Joaquim Coello, va deixar el llistó alt en el nostre debut com a grup tertúlia en el Fornells Park, de la cadena Husa, de la família Gaspart. Coello va demostrar ser un bon navegant i que té un discurs que el poden acostar a qualsevol de les conselleries del govern de la Generalitat.

Coello va venir per Nadal i èrem menys tertulians del que és habitual. Llastimà!Estic segur que el president del Port de Barcelona tornarà al nostre cercle en els propers anys. El seu fitxatge per al Port és un mèrit que cal atribuir al gat vell d'en Quim Nadal, el conseller en cap i exalcalde de la nostra ciutat. Coello té un discurs de fons molt potent i reivindica que el Port tingui unes bones infraestructures per poder convertir-se en un eix fonamental del Mediterrani. coneix quines millores necessita el complex per entrar amb força al segle XXI. Coello sap que no només Dinamarca sinó Suècia i Finlàndia ens porten dècades d'avantatge. I com ho hem de fer per progressar.

Girona, 24 de febrer de 2006

L'humor que tanta falta fa

Òscar Nebreda, dibuixant gràfic, humorista, ninotaire i director de la revista El Jueves ens aporta la dosi d'humor continuada que tanta falta ens fa en moltes ocasions. El pare d'en Jordi Culé la sap més llarga del que pugui semblar i encara que, en ocasions, ell mateix forci el seu propi personatge, el seu to humanista el fa proper i amigable. L'edat, com a molts periodistes, és evident que l'ha tornat més cínic, però quan hi ha una taula, un grapat de gent disposat a escoltar-lo i un bon mejar és més fàcil que es deixi anar, parli més del compta i buïdi el pap. Nosaltres, li vam agrair. Els nostres somriures hi van sortir guanyant.

Precisament, en una altra sala del restaurant celebraven un aniversari d'empresa, que el mateix Òscar va agrair que no l'haguessin convidat. "Segur que és un sopar que es pagaran ells mateixos i que si paga l'amo, encara serà per explotar-los més". Somriures, però realitats. Després de la vetllada, l'Òscar se'n va acompanyat de la seva esposa Núria al seu refugi habitual de Calella de Palafrugell, però abans ens fa una recomanació que algun dia haurem de complir. "Aquí, amb vosaltres, a qui heu de fer venir és la Valérie Tasso". Queda dit. Avís a tots i a les respectives. Aquell dia serà com el Cercle del Liceu. Només... i majors d'edat. I durant els postres qui rigui, haurà de pagar la beguda, com en els vells temps.

Crítics gastronòmics

La nit prèvia a la vigília de Sant Jordi ens reunim a taula amb un cuiner. Enveja? La vida és així: qui no és a la taula d'en Bernat... Pocs però el climax dóna per a molt. El convidat és -el nom va en honor de la Diada, però faltava una rosa- Jordi Jacas, el cap de restauració d'El Molí de l'Escala, que té el detall de convidar-nos per al mes de maig i nosaltres agraïm la deferència mentre se'ns fa la boca aigua i pensem... rebutjarem la invitació? En fi, que segurament ens haurem de conformar en gaudir d'una vetllada en la qual hem jugat a fer de crítics gastronòmics i el plaer ja no ens el pot treure ningú. Què carai! Si ja teníem ganes -moltes ganes!- d'asseure'ns amb un cuiner, que disseccionés la professió i ens acostés un dels grans plaers d'aquest món.

La mandíbula no va parar mentre Jacas ens acostava els gurús de la seva professió: Adrià, Berasategi, Arzak, Arola, Santamaria... I també, ens explicava com és la cuina per dins, què mengem i el projecte dels Joves Cuiners. Sort, doncs! Les il·lusions no tenen preu.

Ah, Anna! Gràcies per venir! Una vegada més queda demostrat el poder de la comunicació en la nostra societat i la cuina, un món fascinant i en la qual Catalunya és capdavantera, no és una excepció. En Jordi Jacas n'ha pres nota. I nosaltres, també. Miquel Blanquer, Josep Terrades, Josep Maria Casellas, Ramon Anglada, Eduard Batlle i la pacient Maria Àngels, la mà dreta del convidat de la vetallada.

PD: Per cert, erem a Cal Cabrit de Girona i és clar... no podíem una menjar una altra cosa. Que ningú mal pensi tot i els temps que corren. Amb el permís del mestre escalenc, el cabrit conté molta vitamina B, necessària per tenir un sistema nerviós sa. La carn de cabrit és magra i, per tant, apta per a persones amb el colesterol alt. Perill!!! Per reduir l'anèmia, la carn de cabrit no és la que més us convé. Recordeu que cal menjar poc, sovint i variat.


PD2: Jacas només té paraules d'agraïment per als seus companys de professió. Això ja diu molt d'ell. I ens avança noms que cal tenir en compta: Àlex Montiel, Jordi Butrón i Paco Pérez. Doncs mai millor dit... ¡Oído cocina!

Els “manaies” de la Llansana

El dia que s’estrena Instinto Básico 2 rebem la visita de Marina Llansana, portaveu d’ERC al Parlament. Anem més enllà de l’Estatut i del tripartit. Les conviccions de país d'aquesta patriota d'Igualada arrelen fort. És la sava nova d’una política que necesita mirar al segle XXI als ulls i poder-li parlar de Catalunya amb lletres grans. Conclusió: està en el lloc oportú i en el moment adequat. Hi haurà segona part amb la Marina com amb la Sharon?

Albert Falgueras és la novetat d’una convocatòria que ja ve sent habitual: Eduard Herrero, Josep Terrades, Miquel Blanquer, Ramon Anglada, Josep Maria Casellas, Bet Tarré, Eduard Batlle, Jordi Costa i Ángel Rodríguez. Sensació de la vetllada a l’Hotel Fornells Park de Girona: s’acosta la Setmana Santa i un acaba amb la convicció que, per unes hores, ens hem convertit en els manaies d’una jove amb encant.


PD: El cambrer “riu” quan li parlem del “catàleg” de l’establiment.

Girona, 31 de març de 2006

El bons records sempre perduren

A tots vosaltres, moltes gràcies. Sense vosaltres res hagués tingut sentit després de tot aquest temps. Són més de quatre anys de trobades esporàdiques, informals, interessants, agradables i gastronòmiques. Espero que el temps ens continuï permetent fer una pausa per tan sols parlar i, sobretot, escoltar. Una cosa que sembla fàcil però que costa més del que ens pensem. Per tant, moltes gràcies a tots per la confiança. De tot cor, Eduard Batlle Una nit fantàstica de primavera