dimecres, de desembre 05, 2007

La pedagogia de Carles Folguera

El director de La Masia del FC Barcelona té més responsabilitat de la que pugui semblar més enllà de tot el soroll mediàtic que pugui gererar un club de fama mundial com el Barça. Carles Folguera és el màxim responsable del laboratori de jugadors del Barça, on la fama, els diners i l'èxit són a només pocs metres de les seves vides. És un conjunt de joves que s'han seleccionat perquè ja tenen un do innat. Per tant, estan encaminats a ser els futurs ídols de l'afició blaugrana.

Però més enllà del futbol, Folguera té molt clara la pedagogia que cal transmetre perquè el condicionen la seva experiència com a jugador d'hoquei sobre patins i la seva formació professional. Dos factors essencials. Per això, prioritza l'educació i els valors a un joves que potser amb tretze, catorze i quinze anys encara no ho valoren prou per la gran força mediàtica que genera el club. Però de portes endins, Folguera els parla de tu a tu i només als joves sinó als pares i les famílies, que també són molt importants. És un moment crucial en les seves vides i no sempre tots tindran la sort d'arribar al primer equip. Alguns s'ho mereixeran i no ho aconseguiran i d'altres, s'hauran de conformar en jugar en altres clubs. Però tot i això, La Masia continuarà desenvolupant la seva tasca encara que en un futur no sigui a tocar l'Estadi i s'hagi d'anar a una seu més nova i moderna. Seran els nous temps, però els mateixos valors de sempre. I Folguera és fidel a la seva convicció de la formació humana. El Barça pot estar tranquil. perquè té un professional exigent i noble.

Girona, 22 de novembre de 2007

divendres, d’octubre 26, 2007

L'elegància de Xavier Pomés

No és fàcil oblidar que Xavier Pomés va ser un dels consellers més valorats de la darrera època de govern de Convergència i Unió a la Generalitat. Però acabada la llarga etapa governamental, va dir prou -res de Parlament- i va decidir tornar a la vida professional. Potser, fins i tot, ara recorda amb calma que de les tres ofertes que va rebre es va decantar per la més impensable: ara és el director de la Cúria Provincial de l'Àrea Assistencial i de Cooperació de l'Ordre Hospitalari de Sant Joan de Déu. De la política, va ser un adéu sense termes mitjos. Per això, va posar èmfasi quan va recordar que de la política cal saber retirar-se a temps. Una premissa que sembla una utopia a causa dels anhels de poder.

Pot valorar amb la màxima llibertat el llegat de CiU, com pot fer-ho del mandat de Pujol, de l'executiu de Maragall i de l'actual de Montilla. En global, és crític però respectuós. És elegant però exigent. Estil Pomés convertit en mètode. Quan recorda les seves etapes com a conseller dóna la sensació que encara revisqui com i quina és la millor manera per planificar el país. Defuig de la demagogia i se centra en la competivitat, un factor que troba a faltar a Catalunya perquè el nostre país avanci amb més empenta. És la perspectiva de qui viatja arreu del món constantment i té més possibilitats de comparar, distanciar-se, i radiografiar-nos amb més exactitud.


Girona, 19 d'octubre de 2007

diumenge, de juny 17, 2007

La nova Convergència de Felip Puig

El Portaveu del Grup Parlamentari de CiU, Felip Puig, va repassar les recents eleccions municipals i ho va fer amb l'esperança que ha obtingut el seu partit després del 27-M. Es podria analitzar que Convergència va resistir i manté les credencials. Optimista amb el procés de canvi que està patint el país, analitza el passat, present i futur del partit i Catalunya amb la convicció que el catalanisme necessita projectar-se sense polítiques fictícies i populistes. El número 2 d'Artur Mas és un patriota convençut, encarna l'oposició més directa contra el Partit Socialista i parla sense embuts de la "travessa del desert". Valora amb respecte i reconeixement l'etapa de Jordi Pujol i defensa els resultats de Mas, tot i que no hagi pogut governar el país.

Actuar a la sala de màquines li permet tenir les dades que el fan parlar amb més fredor del panorama actual i la seva esperança es barreja amb dosis de crítica contra el tripartit i la gestió de Zapatero. El futur de coalició amb Unió, la fi de la treva d'ETA, Sarkozy i la Unió Europea, també tenen el seu pes dins la conversa. La convicció el du a parlar amb vehemència, com si sense voler-ho encarnés el que li està passant al seu partit: tot i aconseguir l'1-N un gran resultat, CiU no governa. Dins d'aquest xoc, desacredita el tripartit, rebaixa el perfil de Montilla i rebutja la venda a l'espanyolisme d'ERC. En el seu anàlisi hi entra una Catalunya tranquil·la, que giri al centre -l'espai que vol anhela tot govern-, que s'esforci per innovar, molt més catalanista i que aprengui dels errors del passat per forjar els grans somnis del segle XXI, que són la grandesa d'un país.

Girona, 15 de juny de 2007

dimecres, de maig 02, 2007

Geli té la "Salut" del país a les mans


La consellera de Salut, Marina Geli, va exposar els eixos de la política del departament amb convicció en el sopar al Fornells Park. Va arribar puntual en l'últim acte d'una agenda plena d'actes a les portes de les municipals. La gestió de l'anterior mandat va tenir nota alta en els balanços del 2004-2007 però les reiterades crisis en el si del tripartit van provocar que el protagonisme mediàtic fos per a la crispació. Ara, en aquesta nova legislatura, és més una època de calma i les polítiques socials tenen més repercussió i els ciutadans hi surten més beneficiats. Salut prepara canvis i millores perquè els set milions de catalans disposin d'una xarxa sanitària pública que cada vegada tingui menys coses a envejar a la dels països nòrdics, que continuen com a models de referència.

La societat està progressant molt ràpidament i les tecnologies de la informació i la comunicació provoquen canvis que departaments com els de Salut necessiten adaptar-s'hi per fer més àgils i propers els temes sanitaris al ciutadà. I no és fàcil decidir quan es gestionen pressupostos considerables de vuit mil milions i s'ha de planificar pensant en l'indret més petit i més allunyat del país i la gran polis que és Barcelona. Però la política de les esquerres, per tenir sentit, necessita arribar al ciutadà i demostrar, com va fer la consellera, que la Salut ha de ser un pilar indicutible i de referència. Hi guanyem tots i hi guanya el país.

Girona, 27 d'abril de 2007

dimecres, de març 28, 2007

El nou "Salt" de Torramadé

L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, ens va presentar el nou "Salt" que projecta des de que ell n'és l'alcalde, a dos mesos i escaig de les eleccions municipals. Va explicar les realitats del municipi, les més bones i les no tan bones, i el projectes que desitja per transformar Salt des del punt de vista d'un alcalde d'Unió. Mentre l'Espai Gironès és un centre per lluir, l'alt percentatge d'immigració obliga a fer un esforç considerable perquè sigui un mirall pel que fa la convivència i el respecte entre els habitants. Sembla fàcil, però no ho és i l'alcalde admet que s'ha de crear una perspectiva de futur perquè el municipi tingui una identitat pròpia i no es converteixi en una ciutat dormitori de Girona.

Parlem dels problemes actuals de les ciutats, com són la manca de seguretat i, especialment, la crítica del saltenc Àngel Rodríguez per la manca d'aparcament en una part del municipi. Passa en tants... Deute pendent perquè no és excusa. Torramadé vol dur el municipi més enllà i per això està disposat a treballar a l'ombra perquè aquest poble gran o ciutat petita rebi la futura Facultat de Medicina, dos hotels a l'Espai Gironès, la comissaria dels Mossos, un centre de la UdG a la Coma Cros i perquè no... projectes de prestigi que Torramadé no va voler explicar. Els silencis però, van ser interpretats per més d'un dels presents habituals.
Girona, 23 de març de 2007

diumenge, de febrer 25, 2007

Maceiras: bàsquet en estat pur


El director general del Club Bàsquet Girona, Antoni Maceiras, va demostrar durant una llarga conversa com està canviant el bàsquet a la ciutat: de dins i de fora. El procés de professionalització té un mirall, el Tau de Vitòria, per deixar de tenir una sensació de ni fred ni calor per quan es parla de bàsquet a Girona. Després de tants anys a l'ACB ha arribat l'hora de fer el pas i amb Maceiras, a la gestió, i el tècnic Svetislav Pesic, a la banqueta, l'entitat vol fer el salt de qualitat que tants anys espera l'afició. De moment, les coses van bé a la classificació i durant el sopar, la gestió ocupa la primera part. És el que s'amaga rere les cortines del bàsquet i apropar-se a la cuina del club ajuda a tenir una informació privilegiada per després fer-se una idea de com van les coses. La segona part, ja és l'esportiva, i la vetllada guanya en diversió.
Maceiras és optimista i si ho és perquè ja es comença a adaptar a la nova ciutat després de la seva experiència al Barça, una etapa que, tot i el final, en té un bon record. Confia plenament en Pesic, els jugadors i el patrocinador i demana confiança per complir els pronòstics però sempre dins els paràmetres econòmics assumibles.
No descarta fer un nou pavelló a Girona per adaptar-se a la mentalitat de bussiness de l'NBA perquè creu que és un projecte assumible si es sap amortitzar i que després es podria rendibilitzar si es crea un gran centre comercial amb inspiració dels Estats Units.


Girona, 23 de febrer de 2007

dimarts, de febrer 20, 2007

Amb veles amb la Nebrera

Montserrat Nebrera va ser atrevida i provocadora. Però vam resistir la temptació i vam complir les seves peticions. Fins i tot, va demanar al restaurant la d'estalviar en llum a la sala i, per sort, un dels comensals tenia espelmes al cotxe i vam celebrar la vetllada amb poca llum i amb espelmes escampades damunt la taula. El resultat de la Nebrera va ser l'esperat: una dona que acaba d'aterrar a la política i que divises que deu tenir més problemes i recels en el seu propi partit que no en els contraris. És un esperit lliure i una enamorada del seu cap, Josep Piqué, amb qui confia plenament. Junts fan aquest viatge polític i junts tindran problemes i satisfaccions, si és que finalment té més durada de la que molts experts preveuen. El trajecte és per al Parlament de Catalunya però qui sap si Rajoy mai els fa una telefonada de darrera hora i els reclama a Madrid.
Provocativa i apassionada amb les seves idees, demostra un atreviment inesperat però calculat. Se'n surt per la seva intel·ligència que no pas per la seva convicció... contrària a l'audiència. Lògic si tenim en compte que jugava a camp contrari i que no tots els seus punts de vista poden ser compartits per qui s'estima Catalunya amb identitat de país. Si no estimem la nostra terra a qui podem estimar. Però la seva és una visió molt diferent però igual de respectable. Per sort, l'efectivitat i poder de raonament va brillar per damunt de la seva convicció política.


Girona, 17 de novembre de 2006

dimarts, de febrer 13, 2007

Jordi Roche: el futur

Jordi Roche, president de la Federació Catalana de Futbol, ens explica els canvis que ha introduït i que vol introduir a un sistema que nosaltres considerem anclat en el passat. Té un perfil que encaixa perfectament amb aquest tomb que raona amb il·lusió i l'esperança d'una persona que podríem dir que encara té més el perfil de jugador que de directiu. Vaja, que li quedarien més bé un parell de botes que no una corbata. Ha tingut dificultats per arribar però això encara li dóna més mèrits a l'ascendent trajectòria. En futbol, com altres apartats de la nostra societat, també té una porta del darrere però els qui encara ens apassiona aquest esport esperem que Jordi Roche sàpiga tancar-la i obri noves perspectives a un estament que necessita posar-se al dia i, sobretot, professionalitzar-se.

El futbol, com la política, està ple d'entesos i és molt fàcil opinar quan s'ha acabat el partit. Per aquest motiu, intentem conduir la conversa lluny del fanatisme i buscar una visió àmplia de dins i fora del futbol. Esperem que aquest emprenedor gironí tinguí la sort de rematar la feina en els propers anys. Ha tingut fronts oberts amb els àrbitres i també dins la mateixa FCF però com que se n'ha sortit això vol dir que té camp per córrer. Ara només falta que la piloteta entri. Després hi guanyarà com a jugador, que encara deu tenir el cuc, i com a directiu d'un club. Un club irreal però que juga cada diumenge i mobilitza tot Catalunya.



Girona, 21 de juliol de 2006

dissabte, de febrer 03, 2007

Conrad Son i Evita de Luna


Sopar i conversar amb Conrad Son i Evita de Luna és despertar els plaers de l'erotisme. El protagonista i la seva partener ho fan amb professionalitat i també amb respecte sobre tot el que comporta combinar la nit i el sexe, plena de prejudicis i tòpics massa fàcils. Exposen una autodefensa per sobreviure dignament i ser valorats en un submón que té una vàlua però que pocs reconeixen en públic. Conrad Son és un artista de la càmera i un professional (pedagog de l'oci, tal com s'autodefineix) que intenta innovar constantment per despertar els catalans. Com a persona és atrevit i divertit i com a empresari, un professional que intenta ser valorat per un treball digne. Tant en Conrad com l'Evita es respecten mutuament durant la vetllada i en cap moment intentem caure en les temptacions de mantenir una conversa frívola i fàcil, sobretot, per a l'única convidada. Sexe i erotisme sense tabús: sensualitat en estat pur. Resultat una evasió de quatre hores.


Girona, 2 de febrer de 2007