diumenge, de febrer 25, 2007

Maceiras: bàsquet en estat pur


El director general del Club Bàsquet Girona, Antoni Maceiras, va demostrar durant una llarga conversa com està canviant el bàsquet a la ciutat: de dins i de fora. El procés de professionalització té un mirall, el Tau de Vitòria, per deixar de tenir una sensació de ni fred ni calor per quan es parla de bàsquet a Girona. Després de tants anys a l'ACB ha arribat l'hora de fer el pas i amb Maceiras, a la gestió, i el tècnic Svetislav Pesic, a la banqueta, l'entitat vol fer el salt de qualitat que tants anys espera l'afició. De moment, les coses van bé a la classificació i durant el sopar, la gestió ocupa la primera part. És el que s'amaga rere les cortines del bàsquet i apropar-se a la cuina del club ajuda a tenir una informació privilegiada per després fer-se una idea de com van les coses. La segona part, ja és l'esportiva, i la vetllada guanya en diversió.
Maceiras és optimista i si ho és perquè ja es comença a adaptar a la nova ciutat després de la seva experiència al Barça, una etapa que, tot i el final, en té un bon record. Confia plenament en Pesic, els jugadors i el patrocinador i demana confiança per complir els pronòstics però sempre dins els paràmetres econòmics assumibles.
No descarta fer un nou pavelló a Girona per adaptar-se a la mentalitat de bussiness de l'NBA perquè creu que és un projecte assumible si es sap amortitzar i que després es podria rendibilitzar si es crea un gran centre comercial amb inspiració dels Estats Units.


Girona, 23 de febrer de 2007

dimarts, de febrer 20, 2007

Amb veles amb la Nebrera

Montserrat Nebrera va ser atrevida i provocadora. Però vam resistir la temptació i vam complir les seves peticions. Fins i tot, va demanar al restaurant la d'estalviar en llum a la sala i, per sort, un dels comensals tenia espelmes al cotxe i vam celebrar la vetllada amb poca llum i amb espelmes escampades damunt la taula. El resultat de la Nebrera va ser l'esperat: una dona que acaba d'aterrar a la política i que divises que deu tenir més problemes i recels en el seu propi partit que no en els contraris. És un esperit lliure i una enamorada del seu cap, Josep Piqué, amb qui confia plenament. Junts fan aquest viatge polític i junts tindran problemes i satisfaccions, si és que finalment té més durada de la que molts experts preveuen. El trajecte és per al Parlament de Catalunya però qui sap si Rajoy mai els fa una telefonada de darrera hora i els reclama a Madrid.
Provocativa i apassionada amb les seves idees, demostra un atreviment inesperat però calculat. Se'n surt per la seva intel·ligència que no pas per la seva convicció... contrària a l'audiència. Lògic si tenim en compte que jugava a camp contrari i que no tots els seus punts de vista poden ser compartits per qui s'estima Catalunya amb identitat de país. Si no estimem la nostra terra a qui podem estimar. Però la seva és una visió molt diferent però igual de respectable. Per sort, l'efectivitat i poder de raonament va brillar per damunt de la seva convicció política.


Girona, 17 de novembre de 2006

dimarts, de febrer 13, 2007

Jordi Roche: el futur

Jordi Roche, president de la Federació Catalana de Futbol, ens explica els canvis que ha introduït i que vol introduir a un sistema que nosaltres considerem anclat en el passat. Té un perfil que encaixa perfectament amb aquest tomb que raona amb il·lusió i l'esperança d'una persona que podríem dir que encara té més el perfil de jugador que de directiu. Vaja, que li quedarien més bé un parell de botes que no una corbata. Ha tingut dificultats per arribar però això encara li dóna més mèrits a l'ascendent trajectòria. En futbol, com altres apartats de la nostra societat, també té una porta del darrere però els qui encara ens apassiona aquest esport esperem que Jordi Roche sàpiga tancar-la i obri noves perspectives a un estament que necessita posar-se al dia i, sobretot, professionalitzar-se.

El futbol, com la política, està ple d'entesos i és molt fàcil opinar quan s'ha acabat el partit. Per aquest motiu, intentem conduir la conversa lluny del fanatisme i buscar una visió àmplia de dins i fora del futbol. Esperem que aquest emprenedor gironí tinguí la sort de rematar la feina en els propers anys. Ha tingut fronts oberts amb els àrbitres i també dins la mateixa FCF però com que se n'ha sortit això vol dir que té camp per córrer. Ara només falta que la piloteta entri. Després hi guanyarà com a jugador, que encara deu tenir el cuc, i com a directiu d'un club. Un club irreal però que juga cada diumenge i mobilitza tot Catalunya.



Girona, 21 de juliol de 2006

dissabte, de febrer 03, 2007

Conrad Son i Evita de Luna


Sopar i conversar amb Conrad Son i Evita de Luna és despertar els plaers de l'erotisme. El protagonista i la seva partener ho fan amb professionalitat i també amb respecte sobre tot el que comporta combinar la nit i el sexe, plena de prejudicis i tòpics massa fàcils. Exposen una autodefensa per sobreviure dignament i ser valorats en un submón que té una vàlua però que pocs reconeixen en públic. Conrad Son és un artista de la càmera i un professional (pedagog de l'oci, tal com s'autodefineix) que intenta innovar constantment per despertar els catalans. Com a persona és atrevit i divertit i com a empresari, un professional que intenta ser valorat per un treball digne. Tant en Conrad com l'Evita es respecten mutuament durant la vetllada i en cap moment intentem caure en les temptacions de mantenir una conversa frívola i fàcil, sobretot, per a l'única convidada. Sexe i erotisme sense tabús: sensualitat en estat pur. Resultat una evasió de quatre hores.


Girona, 2 de febrer de 2007