Geli té la "Salut" del país a les mans

La consellera de Salut, Marina Geli, va exposar els eixos de la política del departament amb convicció en el sopar al Fornells Park. Va arribar puntual en l'últim acte d'una agenda plena d'actes a les portes de les municipals. La gestió de l'anterior mandat va tenir nota alta en els balanços del 2004-2007 però les reiterades crisis en el si del tripartit van provocar que el protagonisme mediàtic fos per a la crispació. Ara, en aquesta nova legislatura, és més una època de calma i les polítiques socials tenen més repercussió i els ciutadans hi surten més beneficiats. Salut prepara canvis i millores perquè els set milions de catalans disposin d'una xarxa sanitària pública que cada vegada tingui menys coses a envejar a la dels països nòrdics, que continuen com a models de referència.

La societat està progressant molt ràpidament i les tecnologies de la informació i la comunicació provoquen canvis que departaments com els de Salut necessiten adaptar-s'hi per fer més àgils i propers els temes sanitaris al ciutadà. I no és fàcil decidir quan es gestionen pressupostos considerables de vuit mil milions i s'ha de planificar pensant en l'indret més petit i més allunyat del país i la gran polis que és Barcelona. Però la política de les esquerres, per tenir sentit, necessita arribar al ciutadà i demostrar, com va fer la consellera, que la Salut ha de ser un pilar indicutible i de referència. Hi guanyem tots i hi guanya el país.

Girona, 27 d'abril de 2007

El nou "Salt" de Torramadé

L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, ens va presentar el nou "Salt" que projecta des de que ell n'és l'alcalde, a dos mesos i escaig de les eleccions municipals. Va explicar les realitats del municipi, les més bones i les no tan bones, i el projectes que desitja per transformar Salt des del punt de vista d'un alcalde d'Unió. Mentre l'Espai Gironès és un centre per lluir, l'alt percentatge d'immigració obliga a fer un esforç considerable perquè sigui un mirall pel que fa la convivència i el respecte entre els habitants. Sembla fàcil, però no ho és i l'alcalde admet que s'ha de crear una perspectiva de futur perquè el municipi tingui una identitat pròpia i no es converteixi en una ciutat dormitori de Girona.

Parlem dels problemes actuals de les ciutats, com són la manca de seguretat i, especialment, la crítica del saltenc Àngel Rodríguez per la manca d'aparcament en una part del municipi. Passa en tants... Deute pendent perquè no és excusa. Torramadé vol dur el municipi més enllà i per això està disposat a treballar a l'ombra perquè aquest poble gran o ciutat petita rebi la futura Facultat de Medicina, dos hotels a l'Espai Gironès, la comissaria dels Mossos, un centre de la UdG a la Coma Cros i perquè no... projectes de prestigi que Torramadé no va voler explicar. Els silencis però, van ser interpretats per més d'un dels presents habituals.

Girona, 23 de març de 2007

Maceiras: bàsquet en estat pur

El director general del Club Bàsquet Girona, Antoni Maceiras, va demostrar durant una llarga conversa com està canviant el bàsquet a la ciutat: de dins i de fora. El procés de professionalització té un mirall, el Tau de Vitòria, per deixar de tenir una sensació de ni fred ni calor per quan es parla de bàsquet a Girona. Després de tants anys a l'ACB ha arribat l'hora de fer el pas i amb Maceiras, a la gestió, i el tècnic Svetislav Pesic, a la banqueta, l'entitat vol fer el salt de qualitat que tants anys espera l'afició. De moment, les coses van bé a la classificació i durant el sopar, la gestió ocupa la primera part. És el que s'amaga rere les cortines del bàsquet i apropar-se a la cuina del club ajuda a tenir una informació privilegiada per després fer-se una idea de com van les coses. La segona part, ja és l'esportiva, i la vetllada guanya en diversió.

Maceiras és optimista i si ho és perquè ja es comença a adaptar a la nova ciutat després de la seva experiència al Barça, una etapa que, tot i el final, en té un bon record. Confia plenament en Pesic, els jugadors i el patrocinador i demana confiança per complir els pronòstics però sempre dins els paràmetres econòmics assumibles.
No descarta fer un nou pavelló a Girona per adaptar-se a la mentalitat de bussiness de l'NBA perquè creu que és un projecte assumible si es sap amortitzar i que després es podria rendibilitzar si es crea un gran centre comercial amb inspiració dels Estats Units.

Girona, 23 de febrer de 2007

Amb veles amb la Nebrera

Montserrat Nebrera va ser atrevida i provocadora. Però vam resistir la temptació i vam complir les seves peticions. Fins i tot, va demanar al restaurant la d'estalviar en llum a la sala i, per sort, un dels comensals tenia espelmes al cotxe i vam celebrar la vetllada amb poca llum i amb espelmes escampades damunt la taula. El resultat de la Nebrera va ser l'esperat: una dona que acaba d'aterrar a la política i que divises que deu tenir més problemes i recels en el seu propi partit que no en els contraris. És un esperit lliure i una enamorada del seu cap, Josep Piqué, amb qui confia plenament. Junts fan aquest viatge polític i junts tindran problemes i satisfaccions, si és que finalment té més durada de la que molts experts preveuen. El trajecte és per al Parlament de Catalunya però qui sap si Rajoy mai els fa una telefonada de darrera hora i els reclama a Madrid.

Provocativa i apassionada amb les seves idees, demostra un atreviment inesperat però calculat. Se'n surt per la seva intel·ligència que no pas per la seva convicció... contrària a l'audiència. Lògic si tenim en compte que jugava a camp contrari i que no tots els seus punts de vista poden ser compartits per qui s'estima Catalunya amb identitat de país. Si no estimem la nostra terra a qui podem estimar. Però la seva és una visió molt diferent però igual de respectable. Per sort, l'efectivitat i poder de raonament va brillar per damunt de la seva convicció política.

Girona, 17 de novembre de 2006

Jordi Roche: el futur

Jordi Roche, president de la Federació Catalana de Futbol, ens explica els canvis que ha introduït i que vol introduir a un sistema que nosaltres considerem anclat en el passat. Té un perfil que encaixa perfectament amb aquest tomb que raona amb il·lusió i l'esperança d'una persona que podríem dir que encara té més el perfil de jugador que de directiu. Vaja, que li quedarien més bé un parell de botes que no una corbata. Ha tingut dificultats per arribar però això encara li dóna més mèrits a l'ascendent trajectòria. En futbol, com altres apartats de la nostra societat, també té una porta del darrere però els qui encara ens apassiona aquest esport esperem que Jordi Roche sàpiga tancar-la i obri noves perspectives a un estament que necessita posar-se al dia i, sobretot, professionalitzar-se.

El futbol, com la política, està ple d'entesos i és molt fàcil opinar quan s'ha acabat el partit. Per aquest motiu, intentem conduir la conversa lluny del fanatisme i buscar una visió àmplia de dins i fora del futbol. Esperem que aquest emprenedor gironí tinguí la sort de rematar la feina en els propers anys. Ha tingut fronts oberts amb els àrbitres i també dins la mateixa FCF però com que se n'ha sortit això vol dir que té camp per córrer. Ara només falta que la piloteta entri. Després hi guanyarà com a jugador, que encara deu tenir el cuc, i com a directiu d'un club. Un club irreal però que juga cada diumenge i mobilitza tot Catalunya.

Girona, 21 de juliol de 2006

Conrad Son i Evita de Luna

Sopar i conversar amb Conrad Son i Evita de Luna és despertar els plaers de l'erotisme. El protagonista i la seva partener ho fan amb professionalitat i també amb respecte sobre tot el que comporta combinar la nit i el sexe, plena de prejudicis i tòpics massa fàcils. Exposen una autodefensa per sobreviure dignament i ser valorats en un submón que té una vàlua però que pocs reconeixen en públic. Conrad Son és un artista de la càmera i un professional (pedagog de l'oci, tal com s'autodefineix) que intenta innovar constantment per despertar els catalans. Com a persona és atrevit i divertit i com a empresari, un professional que intenta ser valorat per un treball digne. Tant en Conrad com l'Evita es respecten mutuament durant la vetllada i en cap moment intentem caure en les temptacions de mantenir una conversa frívola i fàcil, sobretot, per a l'única convidada. Sexe i erotisme sense tabús: sensualitat en estat pur. Resultat una evasió de quatre hores.

Girona, 2 de febrer de 2007

Josep Sánchez Llibre: futbol i política

El diputat al Congrés de CiU Josep Sánchez Llibre ve acompanyat d'un amic de Tarragona a la nostra trobada. Tots dos es mostren afables: el convidat Sánchez Llibre es mostra un cert prudent al principi de la vetllada però a mida que es trenca el gel es deixa anar i utitlitzem el tòpic del futbol i concretament l'Espanyol per anar entrant en calor. Sánchez Llibre demana saber si hi ha algun periodista del Diari de Girona però per la seva tranquil·litat en les nostres trobades no hi ha cap representant d'aquest mitjà. El polític d'Unió admet que aquest any l'Espanyol haurà de patir però una vegada més confia en la salvació. El seu germà en Dani, com era d'esperar, rep tots els elogis per part del seu germà que parla obertament de Lara Bosch, Lotina, Valverde, Tamudo, De la Peña... Té el detall de convidar-nos a tots a veure un dia un partit de l'Espanyol a la llotja de Montjuïc i li agafem la paraula. Sens dubte!

I respecte les eleccions del dia 1, Sánchez Llibre es mostra esperançat i confiat que CiU obtindrà un bon resultat perquè així ho diuen les "enquestes internes" del partit. Sap que Convergència necessita Unió per tornar a ser el partit de l'era Pujol i lloa la tasca del seu cap Duran Lleida i les "figures amb perfils de consellers i conselleres" que té el seu partit en cas d'una victòria que permeti governar en solitari i amb acords puntuals amb el PP i ERC. O fins i tot el PSC. Precisament, Sánchez Llibre va ser un dels conductors de l'apropament de CiU amb el PP en l'era Aznar i acaba de publicar el llibre Les veritats de l'Estatut.

Per cert, vam acabar més aviat del compte perquè l'endemà el convidat havia de ser avi. Tal com així va ser. Felicitats pel nét i per fer un nou soci de l'Espanyol. El diputat Àlex Sáez, del PSC, va venir al final del sopar a saludar Sánchez Llibre per la seva amistat i per la seva concidència perica.

Girona, 20 d'octubre de 2006

Joaquim Coello deixa el llistó alt

El president del Port de Barcelona, Joaquim Coello, va deixar el llistó alt en el nostre debut com a grup tertúlia en el Fornells Park, de la cadena Husa, de la família Gaspart. Coello va demostrar ser un bon navegant i que té un discurs que el poden acostar a qualsevol de les conselleries del govern de la Generalitat.

Coello va venir per Nadal i èrem menys tertulians del que és habitual. Llastimà!Estic segur que el president del Port de Barcelona tornarà al nostre cercle en els propers anys. El seu fitxatge per al Port és un mèrit que cal atribuir al gat vell d'en Quim Nadal, el conseller en cap i exalcalde de la nostra ciutat. Coello té un discurs de fons molt potent i reivindica que el Port tingui unes bones infraestructures per poder convertir-se en un eix fonamental del Mediterrani. coneix quines millores necessita el complex per entrar amb força al segle XXI. Coello sap que no només Dinamarca sinó Suècia i Finlàndia ens porten dècades d'avantatge. I com ho hem de fer per progressar.

Girona, 24 de febrer de 2006

L'humor que tanta falta fa

Òscar Nebreda, dibuixant gràfic, humorista, ninotaire i director de la revista El Jueves ens aporta la dosi d'humor continuada que tanta falta ens fa en moltes ocasions. El pare d'en Jordi Culé la sap més llarga del que pugui semblar i encara que, en ocasions, ell mateix forci el seu propi personatge, el seu to humanista el fa proper i amigable. L'edat, com a molts periodistes, és evident que l'ha tornat més cínic, però quan hi ha una taula, un grapat de gent disposat a escoltar-lo i un bon mejar és més fàcil que es deixi anar, parli més del compta i buïdi el pap. Nosaltres, li vam agrair. Els nostres somriures hi van sortir guanyant.

Precisament, en una altra sala del restaurant celebraven un aniversari d'empresa, que el mateix Òscar va agrair que no l'haguessin convidat. "Segur que és un sopar que es pagaran ells mateixos i que si paga l'amo, encara serà per explotar-los més". Somriures, però realitats. Després de la vetllada, l'Òscar se'n va acompanyat de la seva esposa Núria al seu refugi habitual de Calella de Palafrugell, però abans ens fa una recomanació que algun dia haurem de complir. "Aquí, amb vosaltres, a qui heu de fer venir és la Valérie Tasso". Queda dit. Avís a tots i a les respectives. Aquell dia serà com el Cercle del Liceu. Només... i majors d'edat. I durant els postres qui rigui, haurà de pagar la beguda, com en els vells temps.

Crítics gastronòmics

La nit prèvia a la vigília de Sant Jordi ens reunim a taula amb un cuiner. Enveja? La vida és així: qui no és a la taula d'en Bernat... Pocs però el climax dóna per a molt. El convidat és -el nom va en honor de la Diada, però faltava una rosa- Jordi Jacas, el cap de restauració d'El Molí de l'Escala, que té el detall de convidar-nos per al mes de maig i nosaltres agraïm la deferència mentre se'ns fa la boca aigua i pensem... rebutjarem la invitació? En fi, que segurament ens haurem de conformar en gaudir d'una vetllada en la qual hem jugat a fer de crítics gastronòmics i el plaer ja no ens el pot treure ningú. Què carai! Si ja teníem ganes -moltes ganes!- d'asseure'ns amb un cuiner, que disseccionés la professió i ens acostés un dels grans plaers d'aquest món.

La mandíbula no va parar mentre Jacas ens acostava els gurús de la seva professió: Adrià, Berasategi, Arzak, Arola, Santamaria... I també, ens explicava com és la cuina per dins, què mengem i el projecte dels Joves Cuiners. Sort, doncs! Les il·lusions no tenen preu.

Ah, Anna! Gràcies per venir! Una vegada més queda demostrat el poder de la comunicació en la nostra societat i la cuina, un món fascinant i en la qual Catalunya és capdavantera, no és una excepció. En Jordi Jacas n'ha pres nota. I nosaltres, també. Miquel Blanquer, Josep Terrades, Josep Maria Casellas, Ramon Anglada, Eduard Batlle i la pacient Maria Àngels, la mà dreta del convidat de la vetallada.

PD: Per cert, erem a Cal Cabrit de Girona i és clar... no podíem una menjar una altra cosa. Que ningú mal pensi tot i els temps que corren. Amb el permís del mestre escalenc, el cabrit conté molta vitamina B, necessària per tenir un sistema nerviós sa. La carn de cabrit és magra i, per tant, apta per a persones amb el colesterol alt. Perill!!! Per reduir l'anèmia, la carn de cabrit no és la que més us convé. Recordeu que cal menjar poc, sovint i variat.


PD2: Jacas només té paraules d'agraïment per als seus companys de professió. Això ja diu molt d'ell. I ens avança noms que cal tenir en compta: Àlex Montiel, Jordi Butrón i Paco Pérez. Doncs mai millor dit... ¡Oído cocina!

Els “manaies” de la Llansana

El dia que s’estrena Instinto Básico 2 rebem la visita de Marina Llansana, portaveu d’ERC al Parlament. Anem més enllà de l’Estatut i del tripartit. Les conviccions de país d'aquesta patriota d'Igualada arrelen fort. És la sava nova d’una política que necesita mirar al segle XXI als ulls i poder-li parlar de Catalunya amb lletres grans. Conclusió: està en el lloc oportú i en el moment adequat. Hi haurà segona part amb la Marina com amb la Sharon?

Albert Falgueras és la novetat d’una convocatòria que ja ve sent habitual: Eduard Herrero, Josep Terrades, Miquel Blanquer, Ramon Anglada, Josep Maria Casellas, Bet Tarré, Eduard Batlle, Jordi Costa i Ángel Rodríguez. Sensació de la vetllada a l’Hotel Fornells Park de Girona: s’acosta la Setmana Santa i un acaba amb la convicció que, per unes hores, ens hem convertit en els manaies d’una jove amb encant.


PD: El cambrer “riu” quan li parlem del “catàleg” de l’establiment.

Girona, 31 de març de 2006

El bons records sempre perduren

A tots vosaltres, moltes gràcies. Sense vosaltres res hagués tingut sentit després de tot aquest temps. Són més de quatre anys de trobades esporàdiques, informals, interessants, agradables i gastronòmiques. Espero que el temps ens continuï permetent fer una pausa per tan sols parlar i, sobretot, escoltar. Una cosa que sembla fàcil però que costa més del que ens pensem. Per tant, moltes gràcies a tots per la confiança. De tot cor, Eduard Batlle Una nit fantàstica de primavera