Francesc Homs i la cruïlla de CiU

Francesc Homs va deixar constància de la cruïlla en què es troba Convergència i Unió en aquest inici de segle. La federació ve de governar el país 23 anys consecutius amb el lideratge de Jordi Pujol, però d'ençà el 2003 els pactes entre els partits de l'esquerra han generat dos tripartits: primer amb Pasqual Maragall i, ara, amb José Montilla. I CiU ha passat per convulsions internes que no li han estat fàcils d'assimilar. Per una banda, històrics que han abandonat el vaixell i, per l'altra, la semi ruptura amb Unió. I a més, amb la influència de l'expresident i el rol que ha d'afrontar el seu lider. Però tot i això, un dels homes forts del partit analitza amb fredor la situació actual i mira el futur amb esperança, tot confiant en què el partit resisteixi en les eleccions generals del 2009.

No veu grans canvis per a les eleccions del 9-M i, mentre va raonant el moment actual, deixa entreveure que el partit ja ha anat mediants els diferents plans: pactar amb el PP, pactar amb el PSOE i no pactar. I faci el que faci CiU sempre tindrà seguidors i detrectors, en un moment en què la política no gaudeix de bona salut. Homs n'és conscient, però no rebutja debilitar encara més el sistema que alimenta la nostra democràcia. Apel·la al futur per donar resposta al repte de país i s'il·lusiona parlant de la nova casa gran del catalanisme. El futur de CiU passa per aglutinar idees, esperances i més catalanisme, però de moment, l'esquerra li domina la situació. I la prova és que cal arriscar i buscar projectes que, tot i les crítiques, els seus impulsors confien en transformar-los en realitat. Tot i la crisi econòmica, el caos de les infraestructures, el cansament de la societat, la davallada de la construcció i el bipartidisme entre el PP i el PSOE arreu de l'Estat. I amb vista el 9-M deixa entreveure que Andalusia serà crucial, com també ho és la pugna entre mitjans d'àmbit estatal que cada vegada són més partidistes. Homs, amb serenor, confia en teixir país i reconstruir. Per això necessita temps i ell, com a nou valor del partit, és un factor que, de moment, en té.

Girona, 18 de gener de 2008

Pedro Martínez, cent per cent entrenador

L'entrenador de l'Akasvayu Girona, Pedro Martínez, afronta una temporada complicada a Girona però al mateix temps un repte il·lusionant per respondre a un projecte. La breu era Pesic va finalitzar amb èxit, un títol europeu important i la consagració d'una plantilla amb jugadors important. Potser Girona ha tocat sostre però, de moment, l'entrenador barceloní té l'ambició que aquest any no sigui d'impàs. Ha sabut guanyar-se aquesta oportunitat, com abans va fer a Vitòria amb el Tau i a Madrid, amb l'Estudiantes, però sense arribar a completar els objectius.

Girona no és un club fàcil i Pedro Martínez ho sap. Viu intensament el bàsquet i el caràcter tranquil i calmat que transmet, reconeix que es transforma quan entra al vestidor. Té una plantilla compensada però sense grans fitxatges, encara que lloa Marc Gasol i el futur que l'espera a l'NBA. El tècnic de l'Akasvayu té la sort de trobar-se en un dels clubs amb aspiracions de l'ACB, un repte que cada vegada està menys destinat als entrenadors catalans i espanyols, ja que la majoria aposten per professionals europeus. Però Pedro Martínez no vol decebre a l'home que va confiar en ell, que és Antoni Maceiras. Tots dos formen un tàndem que espera completar una gran temporada a Girona i sempre amb l'esperança de tenir tot el suport possible de l'entorn per completar un bon any. Pel que fa la plantilla, amb Gasol i Middleton a l'equip i les seves conviccions, Pedro Martínez considera que ja es pot sentir afortunat. Per tant, l'esperança en la progressió requereix suport de tot tipus. Així doncs... sort!

Girona, 28 de desembre de 2007