
Actuar a la sala de màquines li permet tenir les dades que el fan parlar amb més fredor del panorama actual i la seva esperança es barreja amb dosis de crítica contra el tripartit i la gestió de Zapatero. El futur de coalició amb Unió, la fi de la treva d'ETA, Sarkozy i la Unió Europea, també tenen el seu pes dins la conversa. La convicció el du a parlar amb vehemència, com si sense voler-ho encarnés el que li està passant al seu partit: tot i aconseguir l'1-N un gran resultat, CiU no governa. Dins d'aquest xoc, desacredita el tripartit, rebaixa el perfil de Montilla i rebutja la venda a l'espanyolisme d'ERC. En el seu anàlisi hi entra una Catalunya tranquil·la, que giri al centre -l'espai que vol anhela tot govern-, que s'esforci per innovar, molt més catalanista i que aprengui dels errors del passat per forjar els grans somnis del segle XXI, que són la grandesa d'un país.
Girona, 15 de juny de 2007