Jordi Roche, president de la Federació Catalana de Futbol, ens explica els canvis que ha introduït i que vol introduir a un sistema que nosaltres considerem anclat en el passat. Té un perfil que encaixa perfectament amb aquest tomb que raona amb il·lusió i l'esperança d'una persona que podríem dir que encara té més el perfil de jugador que de directiu. Vaja, que li quedarien més bé un parell de botes que no una corbata. Ha tingut dificultats per arribar però això encara li dóna més mèrits a l'ascendent trajectòria. En futbol, com altres apartats de la nostra societat, també té una porta del darrere però els qui encara ens apassiona aquest esport esperem que Jordi Roche sàpiga tancar-la i obri noves perspectives a un estament que necessita posar-se al dia i, sobretot, professionalitzar-se.El futbol, com la política, està ple d'entesos i és molt fàcil opinar quan s'ha acabat el partit. Per aquest motiu, intentem conduir la conversa lluny del fanatisme i buscar una visió àmplia de dins i fora del futbol. Esperem que aquest emprenedor gironí tinguí la sort de rematar la feina en els propers anys. Ha tingut fronts oberts amb els àrbitres i també dins la mateixa FCF però com que se n'ha sortit això vol dir que té camp per córrer. Ara només falta que la piloteta entri. Després hi guanyarà com a jugador, que encara deu tenir el cuc, i com a directiu d'un club. Un club irreal però que juga cada diumenge i mobilitza tot Catalunya.
Girona, 21 de juliol de 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada