Montserrat Nebrera va ser atrevida i provocadora. Però vam resistir la temptació i vam complir les seves peticions. Fins i tot, va demanar al restaurant la d'estalviar en llum a la sala i, per sort, un dels comensals tenia espelmes al cotxe i vam celebrar la vetllada amb poca llum i amb espelmes escampades damunt la taula. El resultat de la Nebrera va ser l'esperat: una dona que acaba d'aterrar a la política i que divises que deu tenir més problemes i recels en el seu propi partit que no en els contraris. És un esperit lliure i una enamorada del seu cap, Josep Piqué, amb qui confia plenament. Junts fan aquest viatge polític i junts tindran problemes i satisfaccions, si és que finalment té més durada de la que molts experts preveuen. El trajecte és per al Parlament de Catalunya però qui sap si Rajoy mai els fa una telefonada de darrera hora i els reclama a Madrid. Provocativa i apassionada amb les seves idees, demostra un atreviment inesperat però calculat. Se'n surt per la seva intel·ligència que no pas per la seva convicció... contrària a l'audiència. Lògic si tenim en compte que jugava a camp contrari i que no tots els seus punts de vista poden ser compartits per qui s'estima Catalunya amb identitat de país. Si no estimem la nostra terra a qui podem estimar. Però la seva és una visió molt diferent però igual de respectable. Per sort, l'efectivitat i poder de raonament va brillar per damunt de la seva convicció política.
Girona, 17 de novembre de 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada