Martí Saballs i la nova economia

El periodista bisbalenc Martí Saballs, subdirector de la delegació de Barcelona del diari econòmic Expansión, ens va donar la seva visió sobre el canvi de paradigma econòmic. Va ser caut i alhora optimista respecte el canvi de cicle actual, amb una constant crítica constructiva sobre els nostres governants., especialment l'executiu de Zapatero, pel retard en les seves mesures. I també sobre la gran influència dels bancs i les caixes d'estalvi. davant la caiguda de la construcció i l'automoció, amb el tancament del crèdit a famílies i empreses. Tot i l'augment de l'atur i la paral·lització del consumisme, Saballs està convençut que l'economia està preparada per remuntar en els propers anys, tot i el trencament tan ràpid que s'ha produït en la nostra societat. Els canvis de consum són inevitables i les últims reflexions les ha elaborat en un llibre que ja és a punt de presentar. Va deixar clar que tot i les experiències professionals que ha tingut a l'estranger encara li queda pendent analitzar el directe el gran canvi que evidenciarà l'Àsia, que qualifica com "el continent del futur".

Carina Mejías i la crisi del PP

La diputada del PP del Parlament Carina Mejías va analitza la política catalana més actual i la crisi que pateix el seu partit en aquests moments a causa de la crisi pels encàndols de la Comunitat de Madrid i les crítiques al lideratge de Mariano Rajoy. Mejías va ser prou hàbil per prendre distància a la realitat i fer un retrat més de llarga mirada del dia a dia d'un partit que pateix un sotrac important. El PSOE ha obtingut dues victòries electorals i el lideratge de Zapatero, tot i la greu crisi, guanya encara més per la crisi dels populars.

Les eleccions de Galícia i el País Basc seran clau per determinar el lideratge del polític gallec i veure'm si el descurs que pregona el periodista de COPE, Federico Jiménez Losantos, acaba sortir-se'n amb la seva. Hi ha massa especulacions de futur després de l'era Aznar i la sensació és que la polèmica interna ha d'acabar explotant. Mentrestant, a Catalunya, l'entrada a la direcció d'Alícia Sánchez Camacho ha provocat que Mejías perdi pes al partit i al Parlament, moment que, tot i les circumstàncies personals, analitza amb fredor i amb l'esperança d'esperar un canvi.

Javi Salamero i el bon moment del Girona FC

El director esportiu de Girona Futbol Club va explicar les primeres vivències de l'equip a Segona A, després de dos meritoris ascensos consecutius. Salamero va fer balanç de la primera part de la lliga i la satisfacció era més gran de l'esperada per tots els qui segueixen el Girona. Un dels clubs més humils de la categoria ha aconseguit un primer tram de la lliga amb nota alta i el tècnic Raül Agné ha tornat a treure el màxim rendiment d'una plantilla que coneix bé i se li ha confeccionat a mida. Salamero, després de destacar com a davanter en equips gironins, ara treballa als despatxos del club al costat de Miqui Albert i va descriure les vivències de les interioritats dels despatxos. Amb discreció i reflexionant sobre els avantatges i inconvenients de qualsevol decissió. Assegurar els fitxatges sense estirar més el braç que la màniga i gestionar el global de la plantilla no és fàcil si ho has de fer amb un pressupost ajustat. Però el club, de moment, manté una filosofia de treball que li ha sortit molt bé. Ara, a l'espera d'acaba de completar el bon moment en la segona volta de la lliga, el club té pendent la remodelació necessària de l'estadi.

López Tena, sempre combatiu

Aprofitant que López Tena va venir a Girona un cap de setmana vam fer una segona trobada. Però no va ser un sopar sinó un dinar i vam triar Casa Marieta. Una vegada més, Catalunya va tornar a centrar la tertúlia. I la proclama del convidat va ser creure en el país sense miraments i pensar que ens cal confiar més en la nostra força. L'Estat té el poder centralitzat a Madrid, amb tot el que això compoprta, però quan s'apel·la a l'orgull és hora de començar a pensar en despertar i trencar esquemes mentals.

La cursa d'Oriol Pujol

Oriol Pujol és un aficionat de les curses de fons i, com si adoptés la mateixa mentalitat a la política, ara intenta superar un esglaó més, després de l'arribada al nucli dur de Convergència. Com si, ara, es trobés al quilòmetre 25 de la seva marató política. De moment, té cada vegada més pes en un partit que intenta estructurar-se a l'oposició a causa de les aliances de les esquerres, que li han tornat a demostrar que amb les victòries electorals no n'hi ha prou per governar. Per aquest motiu, no són temps fàcils per a Convergència, després del llegat de l'expresident Pujol i el viatge de coalició amb Unió. Un bipartidisme que, a l'oposició, pateix les diferències i les fa públiques.

Oriol Pujol és l'únic fill de l'expresident que es dedica a la política i això té un preu. És evident que li aporta un plus, però també l'inconvenient de ser sempre comparat. Intenta combinar el seny i la rauxa amb la visió de qui ha de planificar amb calma el present i el futur del partit al costat d'Artur Mas. I tot i ser a l'oposició, té la sensació que el partit passa un filtratge i que no cal accelerar-se amb trencaments innecessaris. Però les ànsies de voler governar queden paleses quan evoca la figura de Jordi Pujol. Admet els errors i les virtuts del passat més recent i es posa com a fita les properes eleccions del país per veure si, a la tercera, va la vençuda. És l'objectiu i la ratlla final de la cursa per després aturar-se i valorar els nous reptes personals. Mentrestant, hi haurà els obstacles de ser a l'oposició, cohesionar el lideratge de Mas, gestionar els pactes amb Unió i vetllar pel Nou Estatut.

Girona, 9 de maig de 2008

L'independent López Tena

Alfons López Tena s'ha convertit en un conferenciant estimulador de masses en temps de crisi ideològica. López Tena aposta per la no dependència de Catalunya de l'Estat espanyol i ho argumenta sense frens mentals i amb atreviment. Per això el seu discurs cada vegada té més adeptes i persones que busquen una alternativa a la calma dels partits polítics. Mentre CiU i ERC es disputen la catalanitat del nostre país, la societat busca alliberar-se de la dependència que suposa votar a canvi de pactes de peix al cove, com passava antigament, i ara de l'Entesa però amb José Montilla de president.

López Tena pretén sacsejar i ho aconsegueix perquè arrisca i d'aquesta manera pot arribar amb més facilitat a l'interlocutor. És crític amb la política i amb la justícia i aquesta visió transversal li permet abonar-se encara més en la raó. Té confiança i fe en Catalunya. I té ganes d'avançar per la dreta als partits polítics catalans que per culpa del poder d'un Estat i l'establishment econòmic moltes vegades no poden fer ni un pas perquè l'autodeterminació progressi al nostre país. La prova que referents com López Tena tene discurs és que cada vegada hi ha més plataformes independents que agrupen i mouen als ciutadans.

Francesc Homs i la cruïlla de CiU

Francesc Homs va deixar constància de la cruïlla en què es troba Convergència i Unió en aquest inici de segle. La federació ve de governar el país 23 anys consecutius amb el lideratge de Jordi Pujol, però d'ençà el 2003 els pactes entre els partits de l'esquerra han generat dos tripartits: primer amb Pasqual Maragall i, ara, amb José Montilla. I CiU ha passat per convulsions internes que no li han estat fàcils d'assimilar. Per una banda, històrics que han abandonat el vaixell i, per l'altra, la semi ruptura amb Unió. I a més, amb la influència de l'expresident i el rol que ha d'afrontar el seu lider. Però tot i això, un dels homes forts del partit analitza amb fredor la situació actual i mira el futur amb esperança, tot confiant en què el partit resisteixi en les eleccions generals del 2009.

No veu grans canvis per a les eleccions del 9-M i, mentre va raonant el moment actual, deixa entreveure que el partit ja ha anat mediants els diferents plans: pactar amb el PP, pactar amb el PSOE i no pactar. I faci el que faci CiU sempre tindrà seguidors i detrectors, en un moment en què la política no gaudeix de bona salut. Homs n'és conscient, però no rebutja debilitar encara més el sistema que alimenta la nostra democràcia. Apel·la al futur per donar resposta al repte de país i s'il·lusiona parlant de la nova casa gran del catalanisme. El futur de CiU passa per aglutinar idees, esperances i més catalanisme, però de moment, l'esquerra li domina la situació. I la prova és que cal arriscar i buscar projectes que, tot i les crítiques, els seus impulsors confien en transformar-los en realitat. Tot i la crisi econòmica, el caos de les infraestructures, el cansament de la societat, la davallada de la construcció i el bipartidisme entre el PP i el PSOE arreu de l'Estat. I amb vista el 9-M deixa entreveure que Andalusia serà crucial, com també ho és la pugna entre mitjans d'àmbit estatal que cada vegada són més partidistes. Homs, amb serenor, confia en teixir país i reconstruir. Per això necessita temps i ell, com a nou valor del partit, és un factor que, de moment, en té.

Girona, 18 de gener de 2008