Òscar Nebreda, dibuixant gràfic, humorista, ninotaire i director de la revista El Jueves ens aporta la dosi d'humor continuada que tanta falta ens fa en moltes ocasions. El pare d'en Jordi Culé la sap més llarga del que pugui semblar i encara que, en ocasions, ell mateix forci el seu propi personatge, el seu to humanista el fa proper i amigable. L'edat, com a molts periodistes, és evident que l'ha tornat més cínic, però quan hi ha una taula, un grapat de gent disposat a escoltar-lo i un bon mejar és més fàcil que es deixi anar, parli més del compta i buïdi el pap. Nosaltres, li vam agrair. Els nostres somriures hi van sortir guanyant.
Precisament, en una altra sala del restaurant celebraven un aniversari d'empresa, que el mateix Òscar va agrair que no l'haguessin convidat. "Segur que és un sopar que es pagaran ells mateixos i que si paga l'amo, encara serà per explotar-los més". Somriures, però realitats. Després de la vetllada, l'Òscar se'n va acompanyat de la seva esposa Núria al seu refugi habitual de Calella de Palafrugell, però abans ens fa una recomanació que algun dia haurem de complir. "Aquí, amb vosaltres, a qui heu de fer venir és la Valérie Tasso". Queda dit. Avís a tots i a les respectives. Aquell dia serà com el Cercle del Liceu. Només... i majors d'edat. I durant els postres qui rigui, haurà de pagar la beguda, com en els vells temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada