dissabte, d’abril 22, 2006

Crítics gastronòmics


La nit prèvia a la vigília de Sant Jordi ens reunim a taula amb un cuiner. Enveja? La vida és així: qui no és a la taula d'en Bernat... Pocs però el climax dóna per a molt. El convidat és -el nom va en honor de la Diada, però faltava una rosa- Jordi Jacas, el cap de restauració d'El Molí de l'Escala, que té el detall de convidar-nos per al mes de maig i nosaltres agraïm la deferència mentre se'ns fa la boca aigua i pensem... rebutjarem la invitació? En fi, que segurament ens haurem de conformar en gaudir d'una vetllada en la qual hem jugat a fer de crítics gastronòmics i el plaer ja no ens el pot treure ningú. Què carai! Si ja teníem ganes -moltes ganes!- d'asseure'ns amb un cuiner, que disseccionés la professió i ens acostés un dels grans plaers d'aquest món.

La mandíbula no va parar mentre Jacas ens acostava els gurús de la seva professió: Adrià, Berasategi, Arzak, Arola, Santamaria... I també, ens explicava com és la cuina per dins, què mengem i el projecte dels
Joves Cuiners. Sort, doncs! Les il·lusions no tenen preu.

Ah, Anna! Gràcies per venir! Una vegada més queda demostrat el poder de la comunicació en la nostra societat i la cuina, un món fascinant i en la qual Catalunya és capdavantera, no és una excepció. En Jordi Jacas n'ha pres nota. I nosaltres, també. Miquel Blanquer, Josep Terrades, Josep Maria Casellas, Ramon Anglada, Eduard Batlle i la pacient Maria Àngels, la mà dreta del convidat de la vetallada.

PD: Per cert, erem a Cal Cabrit de Girona i és clar... no podíem una menjar una altra cosa. Que ningú mal pensi tot i els temps que corren. Amb el permís del mestre escalenc, el cabrit conté molta vitamina B, necessària per tenir un sistema nerviós sa. La carn de cabrit és magra i, per tant, apta per a persones amb el colesterol alt. Perill!!! Per reduir l'anèmia, la carn de cabrit no és la que més us convé. Recordeu que cal menjar poc, sovint i variat.


PD2: Jacas només té paraules d'agraïment per als seus companys de professió. Això ja diu molt d'ell. I ens avança noms que cal tenir en compta: Àlex Montiel, Jordi Butrón i Paco Pérez. Doncs mai millor dit... ¡Oído cocina!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Quina enveja malparits!!! Si heu fet de crítics espero que no marxessiu sense pagar com sempre acostumen a fer aquesta mena de gent.