L'elegància de Xavier Pomés

No és fàcil oblidar que Xavier Pomés va ser un dels consellers més valorats de la darrera època de govern de Convergència i Unió a la Generalitat. Però acabada la llarga etapa governamental, va dir prou -res de Parlament- i va decidir tornar a la vida professional. Potser, fins i tot, ara recorda amb calma que de les tres ofertes que va rebre es va decantar per la més impensable: ara és el director de la Cúria Provincial de l'Àrea Assistencial i de Cooperació de l'Ordre Hospitalari de Sant Joan de Déu. De la política, va ser un adéu sense termes mitjos. Per això, va posar èmfasi quan va recordar que de la política cal saber retirar-se a temps. Una premissa que sembla una utopia a causa dels anhels de poder.

Pot valorar amb la màxima llibertat el llegat de CiU, com pot fer-ho del mandat de Pujol, de l'executiu de Maragall i de l'actual de Montilla. En global, és crític però respectuós. És elegant però exigent. Estil Pomés convertit en mètode. Quan recorda les seves etapes com a conseller dóna la sensació que encara revisqui com i quina és la millor manera per planificar el país. Defuig de la demagogia i se centra en la competivitat, un factor que troba a faltar a Catalunya perquè el nostre país avanci amb més empenta. És la perspectiva de qui viatja arreu del món constantment i té més possibilitats de comparar, distanciar-se, i radiografiar-nos amb més exactitud.

Girona, 19 d'octubre de 2007